etapa agrària

Tema 4. La Baixa Edad Mitjana Europea

La crisi dels segles XIV-XV

nivell de reforç

"il.lustració"

"il.lustració"

APUNTS per estudiar: 
                    
                     La crisi dels segles XIV-XV

El desenvolupament que va viure la civilització europea des del segle XII comença a frenar-se a finals del segle XIII. S’inicia una època de crisi que afectarà a tots els sectors de l'economia, aguditzarà conflictes socials (entre senyors i pagesos, ciutadans rics i ciutadans pobres) i enfrontaments polítics (entre els reis, els senyors feudals i la burgesia), provocant l'inici de la crisi dels feudalisme en general dins l'època de transició en què es troba la civilització d'Europa Occidental.

 

• Llegiu la crisi dels segles XIV-XV en el llibre de text i subratlleu les idees més importants.

Apunts per estudiar:                  La crisi econòmica

Entre els segles XI-XIII hem estudiat que l’economia europea està en creixement però a partir del segle XIV l’economia europea entra en crisi*. Una de les causes va ser la Pesta Negra que va ser una epidèmia que va causar una gran mortalitat i un gran descens de la població i de la producció d'aliments. Com que arell d'això va baixar la demanda també hi va haver un descens de les manufactures i dels intercanvis comercials.

    L’economia de la Baixa Edat Mitjana és agrària però hem vist que hi ha hagut un període d’expansió (s.XII-XIII) i un altre de crisi (s.XIV-XV)


     *CRISI ECONÒMICA és un període de l’economia amb un gran desequilibri entre els  béns produïts (la oferta) i les necessitats de la població (la demanda).

"il.lustració"

Exercicis

  1. Definiu:
    • crisi econòmica
    • oferta
    • demanda
    • economia agrària
    • burgès
    • cultura religiosa

  2. Quin tipus d'estructures (economia, societat, politica i cultura) hi havia a la civilització europea a la Baixa Edat Mitjana (segles XII-XV)?
  3. Digues quina informació et dóna el gràfic següent (o sigui, la interpretació del gràfic).
    O sigui, si apliquem la normativa que acabeu de llegir hauriem de:

    • Iniciar la comprensió del gràfic amb l'observació i la lectura de les dades: primeramente el títol , que ens informa de què tracta el gràfic i a on , i desprès què ens diu un eix i l'altre (atenció a les unitats en què s'expressen els valors).
      En aquest cas, l'eix vertical es refereix a

      I l'eix horitzontal es refereix a .
    • Després pasarem a observar la relació que s'estableix  entre les dues sèries de dades: per exemple, l'any 1300 a Europa hi havia milions d'habitants.
    • A continuació, cal prestar atenció a les oscil.lacions més notables que es produeixen, observant els punts màxims i mínims; la variació de la corba del gràfic ens ho assenyalarà. En aquest cas, l'any 1400 hi havia milions d'habitants, per tant, del l'any 1300 al 1400 la població europea
    • Així es podran distingir les fases evolutives en què es pot dividir el gràfic, ja que, generalment, no es presenta una evolució constant. Cada fase ha de tenir unes característiques constants. A vegades, dins de cada una d'aquestes fases podrem apreciar petites variacions però el que interessa és l'evolució general. En aquest cas, el gràfic presenta fases: en la primera la població europea , en la segona i, finalment, en la tercera .
    • Per tant, l'evolució general de la població Europea entre els segles és de

                Milions d’habitants a Europa

    gràfic                              
    anys
    Font: Fernández, A., Llorens,M., Ortega, R. Roig, R. Occident. Història de les civilitzacions i de l'art. (Reelaboració)  

     


      4. Copieu el quadre sinòptic següent sobre la crisi agrària i enllaceu les idees dels rectangles amb el signe corresponent (recordeu
         com es fa un quadre sinòptic)

.                     quadre sinòptic sobre la crisi agrària

• Si voleu saber el resultat que proposo cliqueu aquí.
 "Il.lustració"


      5.   completa el següent esquema sobre l’economia medieval:
                 
                              esquema sobre l'economia medieval

"Il.lustració"

      

       6.Comprensió  del text següent:
                                                                                  La pesta del segle XIV

             La pesta va originar una despoblació impressionant del món rural, tant per la mort dels camperols, com per l'emigració a les ciutats, on esperaven trobar menjar, feina o refugi; encara que, de fet, l'amuntegament a les ciutats va provocar que augmentés la gravetat de la pesta i els seus efectes. Moltes terres van quedar abandonades i, en conseqüència, els senyors van haver d'arrendar-les a baix preu o conrear-les ells mateixos  per mitjà d'assalariats.
            És evident que la producció global europea es va reduir durant el segle XIV per una sèrie de causes, entre les quals, a més de la despoblació, s'hi troba un empobriment del sòl i un canvi climàtic caracteritzat per l'augment del fred. Per sortir del marasme calia invertir a les terres per millorar-les i revalorar-les, però els senyors no volen invertir i els camperols no poden; només alguns burgesos col.loquen els estalvis acumulats durant l'anterior època de prosperitat en la compra de terres.
           La terrible situació dels món rural s'observa a les nombroses revoltes pageses, provocades en part per les conseqüències de la pesta. Entre aquestes revoltes destaca l'anomenada Jacquerie que va assolar els camps de França (...). Més tard, es van produir l'aixecamant dels remences a Catalunya i la revolta de les ermandades a Galicia.

                      A.Fernández, M. Llorens i altres: Occident. Història de les civilitzacions  i de l'art. Ed. Vicens Vives.

QÜESTIONS:

  1. 1. On va  causar més mortalitat la pesta?
  2. Citeu les causes immediates de la despoblació rural.
  3. Indiqueu les conseqüències econòmiques a curt i mig  termini de la pesta.
  4. Per què va  disminuir la producció europea? .
  5. Quins van invertir en las terras?
  6. Quan ho van fer?.




          cliqueu per sobre si ho voleu més gran		 la peste negra

• Compareu les respostes amb l'exercici corregit.

 

Apunts per estudiar                       L'evolució socio-política dels segles XIV-XV

Els segles XIII i XIV a més d’haver crisi econòmica, també va haver-hi crisi social (enfrontament de classes). Al camp van lluitar senyors contra pagesos perquè els pagesos no volien pagar tants impostos,  i a les ciutats van lluitar pobres contra rics i els jueus van ser considerats culpables de la fam i les epidèmies i van ser  obligats a convertirse o els assassinaven. En finalitzar l‘Edat Mitjana una gran part dels drets senyorials sobre els serfs seran abolits i, d’aquesta manera, la majoria de la població serà lliure en l’Europa Occidental.

A l’edat mitjana el sistema polític era una monarquia feudal (sistema polític en el que el rei i els senyors feudals tenen poder polític cadascun en el seu territor). Però al final de la Baixa Edat Mitjana també va haver-hi crisi política (enfrontament entre els que governen i alguns dels governats).  Els senyors feudals van lluitar contra els reis  i en acabar el s. XV els reis de França, Castella i Anglaterra es van convertir en monarques autoritaris (que és un tipus de monarquia en el que el rei té quasi tot el poder polític. Aquests regnes iniciaran l’Edat Moderna com uns Estats amb  una monarquia forta, la monarquia autoritària, en la que  el poder d’altres forces polítiques, dels senyors feudals i de les ciutats  (i fins i tot del Papa) serà eliminat a poc a poc. En els altres regnes europeus el rei va romandre amb els poders limitats pels parlaments i compartits amb els senyors feudals i l'alta burgesia de les grans ciutats (cas de la Corona d’Aragó i l’Imperi Germànic -territori alemany i  italià-).

•Exercicis

  1. Els segles XIV-XV corresponen a una època de crisi social i política?. Raoneu la resposta.
  2. Completeu el següent esquema sobre el sistema polític europeo a la Baixa Edat Mitjana::

                             
                              esquema sobre el sistema polític

  3. Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

                                                           La jacquerie francesa segons el cronista Froissart

                Gents de diversos llogarets es van reunir a Bauvaisis, i van afirmar que tots els nobles del regne eren uns traidors i que seria un gran bé destruir-los a tots. Sense cap altre consell i amb bastons i ganivets con úniques armes es van dirigir a la mansió del cavaller més pròxim. Van destruir la casa i assassinar al cavaller, a la dama i als seus fills. Els rebels serien uns sis mil, car tots els seus semblants de les regions limítrofes se'ls hi anaven afegint. Aquestes despreciables gents, sense caps i sense armadures, robaven i incendiaven tot, mataven a quantrs nobles trobsaven i violaven a les dames i a les donzelles com gosos rabiosos. (...)
                Certament, mai s'havia vist entre cristians ni sarrains, bogeria semblant com la aquests malhaurats  (...). Per tota la terra de París, Soissons, Hen, Vermendois i els bisbats de Laon i Noion, van ser destruits més de cent castells i cases de cavallers i van matar tots els que van trobar en ells. Però Déu, amb la seva misericòrdia, va posar remedi a això de la forma següent:
                Quan els senyors de Beuavaisis, Soissons, Hen, Vermendois i de les demés terres devastades per aquells malhaurats van veure les seves cases destruides i els seus amics morts, van demana ajuda als seus amics de Flandes (...). començaren a matar i destrossar aquelles gents sense pietat, i a penjar-los a milers en els arbres, en els llocs on els trobaven.
                                                                                                                                        Froissart, J: Cròniques (s. XIV)

    Qüestionari:
    1. Busca informació sobre la jacquerie i fes-ne un resum.
    2. Situa el text en l'espai i en el temps.
    3. Indica a quina època històrica pertany
    4. Indica qui són les gents a qui es refereix l'autor en el primer paràgraf.
    5. Explica les causes de la seves accions.
    6. Quina és l'opinió de l'autor sobre les fets que narra?.
    7. Quina és la professió de l'autor del text?
    8. Penses que és objectiu en la seva crònica?.
    9. Explica les característiques de la societat que correspon al text.

"il.lustració"Tècnica d’estudi:

La confecció d'un quadre sinòptic

Aquesta tècnica que us presentem ara, com el resum i l'esquema, és una tècnica de síntesi. El quadre sinóptic, que és una manera de representar gràficament una informació, a més de sintetitzar-la, també és útil en l'apartat de comprensió d'aquesta informació. D'una manera especial és molt adient per ressaltar la relació que l'autor estableix entre els fets o les idees que comunica.
 La interpretació d'un quadre sinòptic és més senzilla, l'única dificultat resideix en comprendre el significat del signe que utilitza l'autor.


La confecció o elaboració d'un quadre sinòptic és més complexa.

      Normes per fer un quadre sinòptic:

  • S'han d'escriure cadascuna de les idees indicant la relació que s'estableix entre elles.
  • La relació entre dues idees pot ser de causa-conseqüència, d’equivalència o correspondència i d'oposició.
  • Us proposem aplicar els següents signes de relació:
    • per expressar una relació causa-conseqüència entre dues idees utilitzarem aquest signe fletxa(una fletxa) i sempre situarem la idea-causa abans de la fletxa i la punta de la fletxa sempre indicarà la idea-conseqüència.
    • Si volem indicar que dues idees són equivalents o que es corresponen les unirem amb una línea recta linea recta .
    •  El signe d'oposiciósigne d'oposició (linea recta creuada de dalt a baix per una altra), en canvi, és més restrictiu i no es fa servir tan sovint; l'haureu d'utilitzar amb més compte. El podeu utilitzar per expressar una exclusió (quan un fet es dóna no pot donar-se l'oposat), o una oposició de característiques o d'interessos.


                                                            Caty González Torrijos:Aprendre. Què t'hi jugues que no et costa estudiar

"il.lustració"Tècnica d’estudi:


La interpretació d'un gràfic


El procés per a la interpretació d'un gràfic és el següent:

  1. Iniciarem la comprensió del gràfic amb l'observació i la lectura de les dades: primerament el títol, i desprès un eix i l'altre (atenció a les unitats en què s'expressen els valors).
  2. Després pasarem a observar la relació que s'estableix  entre les dues sèries de dades.
  3. A continuació, cal prestar atenció a les oscil.lacions més notables que es produeixen, observant els punts màxims i mínims; la mateixa variació de la corba del gràfic ens ho assenyalarà. Així es podran distingir les fases evolutives en què es pot dividir el gràfic, ja que, generalment, no es presenta una evolució constant. Cada fase ha de tenir unes característiques  constants. A vegades, dins de cada una d'aquestes fases podrem apreciar certes variacions. Observa si és aquest el cas.
  4. Finalment, s'arriba a una conclusió segons quina ha estat l'evolució general observada.

                                              Caty González Torrijos. Aprendre. Què t'hi jugues que no et costa estudiar? (resum)

 

exercici de repàs

Selecciona les idees proposades sobre la Baixa Edat Mitjana europea que siguin veritat.

La cronologia de la Baixa Edat Mitjana correspon als segles V al XII
L'època històrica que ve a continuació de la Baixa Edat Mitjana és l'Alta Edat Mitjana.
No coneixien la producció de manufactures.
La majoria dels pagesos no tenien diners perquè no venien res.
Les crisis econòmiques d'aquesta època eren degudes a l'escassetat de demanda.
 La majoria de la població treballava al camp
La societat era estamental
Els mercaders eren el grup social majoritari.
El sistema polític era una monarquia feudal.
Les lleis beneficiaven especialment a la classe dominant.
El rei tenia el poder polític: el poder executiu, legislatiu i judicial.
Tots els grups socials tenien els mateixos drets però hi havia diferent nivell de riquesa.
Els senyors (podien ser nobles o eclesiàtics) tenien privilegis.
La majoria de la població practicava la religió cristiana.
La cultura era religiosa

 enllaç amb la correcció
Tornar al guió del T.4                     Tornar a l'índex de Segon